com funciona
el mètode de Borda
Borda és un mètode de votació ideat pel
matemàtic francès del mateix nom, al segle 17.
Aquest mètode és molt millor que el típic de
votar a un sol candidat i prou, ja que no dóna resultats tan injustos (per
posar només un exemple, segur que alguna vegada heu vist al escollir el delegat
de classe que els dos millors candidats obtenen 20 i 21 vots, i un tercer
candidat n’obté 25 i guanya, i tots els votants dels 2 primers candidats (41
persones contra 25) estan d’acord que el guanyador és pitjor que qualsevol dels
dos perdedors. Aquest i altres problemes son evitats amb el mètode de Borda).
Així doncs, el proper cop que hagueu d’escollir el president del club d’escacs,
la truita més bona del dijous gras, la millor poesia de l’escola o el primer
ministre d’un país, demaneu que es fagi servir aquest mètode.
És molt senzill. Primer els votants ordenen
els candidats per ordre de preferència.
No és necessari que els ordenin tots. Per
exemple, tenim els candidats A, B, C, D i E. Un votant pot votar B-A, lo qual
significa que el seu candidat preferit és el B,
i després l’A, i que no té cap preferència entre el C, el D i l’E, els
quals son menys preferits que els altres dos. També es pot votar, per exemple,
D-A-C-E-B (que és equivalent a votar D-A-C-E).
Un cop fet això, s’atorga al primer candidat
de cada butlleta de vot n-1 punts. Al segon candidat n-2. Al Xè candidat n-x. I
a l’últim candidat 0 punts. (n és el nombre de candidats).
Així doncs, en el primer exemple anterior tindríem
que el candidat B obté 4 punts, l’A n’obté 3, mentre que C, D i E no n’obtenen
cap. En el segon exemple D obté 4 punts, A 3, C 2, E 1 i B 0.
Finalment, sumem els punts obtinguts per cada
candidat.
A obtindria 6 punts (3+3), B n’obtindria 4, C
2, D 4 i E 1.
El candidat que obtingui més punts és el
guanyador.
En aquest exemple, el candidat A.
Salvador Cases
Comentaris etc.: salvadorcases arroba gmail
punt com