S’anomenem fórmules electorals els sistemes per traslladar els vots de diferents candidatures a escons per cada una d’elles. Vegem-les.
Es construeix una graella amb tantes files com
candidatures i tantes columnes com escons. A la primera columna s'entra, a la
fila corresponent, el nombre de vots obtinguts per cada candidatura. A la
segona columna es posen els nombres de la primera columna dividits per dos. A
la tercera es posen els nombres de la primera columna dividits per tres. A la
quarta dividits per quatre, a la cinquena per cinc, etc. El primer escó s’atorga
al partit al que correspongui la cel·la amb el nombre mes alt de tota la
graella. El segon escó correspon al partit amb el segon nombre més alt, el tercer
escó al tercer valor mes alt, el quart al quart, etc.
Aquesta fórmula s'aplica a l'estat espanyol, Israel o Holanda.
Funciona igual que l'anterior, però els
divisors de les columnes enlloc de ser 1,2,3,4,5,... son 1,3,5,7,9,... Aquest
aparentment insignificant canvi fa que la proporcionalitat* sigui molt mes
alta.
Aquesta fórmula electoral s'aplica a Noruega, Suècia o Dinamarca.
Es divideix el nombre de vots vàlids pel
nombre d'escons. El nombre resultant es coneix com a quota. A cada
candidatura li correspondran tants escons com nombre de quotes contingui el seu
nombre de vots (o sigui, el nombre de vots obtingut per cada candidatura es
divideix per la quota i això dona el nombre d'escons. Un cop fet això els escons
que quedin per ocupar seran atorgats tenint en compte el nombre de vots sense
quota que encara li quedi a cada candidatura (reste). El primer d'aquests
escons s’atorga al partit amb el reste més alt. El segon escó correspondrà al
partit amb el segon reste més alt. El tercer al tercer reste mes alt, el quart
al quart, etc.
Aquesta fórmula es fa servir a Grècia, Malta, Bèlgica o Alemanya.
Funciona igual que la llei de Hare però per
obtenir la quota es divideix el nombre de vots pel nombre d'escons+1. Aquest
canvi introdueix desproporcionalitat a favor dels partits grans.
Aquesta fórmula s'aplica a Austràlia per exemple.
Igual que la llei de Hare però per obtenir la
quota el nombre de vots es divideix pel nombre d'escons+2. Aquest canvi
introdueix més desproporcionalitat que la llei de Droop, més a favor de les
candidatures grans.
Aquesta fórmula s'aplica a Itàlia per exemple.
Funciona igual que la llei de Hare però per
obtenir la quota es divideix el nombre de vots pel nombre d'escons+3. Aquest
canvi introdueix més desproporcionalitat que la quota normal d'Imperiali, a
favor de les candidatures grans i en detriment dels partits petits. De fet, si
en aplicar aquesta formula no queda cap escó per a ser ocupat segons els
restes, el resultat és exactament el mateix que el de la llei d'Hondt.
Aquesta fórmula s'havia aplicat a Itàlia després de la segona guerra mundial.
(*): s'entén per proporcionalitat que la proporció d'escons sigui la mateixa que la proporció de vots corresponents a cada candidatura. Les fórmules menys proporcionals son la quota reforçada d'Imperiali i la llei d'Hondt, les més proporcionals son la llei de Sainte-Laguë i sobretot la quota de Hare. Quan les fórmules electorals es desvien de la proporcionalitat ho fan a favor de les candidatures més votades.
Autor de la web: Salvador Cases.
Comentaris etc.: salvadorcases arroba gmail punt com